Menorca Talaiòtica

La prehistòria de Menorca es coneix amb el nom de Menorca Talaiòtica i és candidata a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Les restes arqueològiques de les primeres comunitats que visqueren a Menorca han marcat i han caracteritzat el patrimoni i el paisatge de l'illa. Durant la prehistòria, a Menorca i Mallorca es desenvolupà la cultura talaiòtica, la qual es singularitza de la resta de cultures contemporànies de la conca mediterrània occidental perquè presenta unes característiques úniques que la diferencien de la resta; de fet, la taula és un monument exclusiu de l'illa de Menorca.

Les fonts arqueològiques han constatat que al voltant del 1400 aC es produí un canvi econòmic i social en les comunitats que ocupaven l'illa, amb un augment progressiu de la població que implicà el pas cap a una societat jerarquitzada, cap a una nova cultura de caire més “urbà”: la cultura talaiòtica. La majoria dels assentaments talaiòtics o poblats estan situats a la meitat meridional de l'illa i probablement ocuparen el mateix espai que els poblats preexistents. Les diferències de grandària entre els poblats fa pensar en una distribució sobre el territori amb grans poblats que dominarien àrees on es localitzen altres poblats menors o satèl·lits dels primers, com és el cas del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, el poblat talaiòtic més gran documentat fins ara a les Illes Balears.

Menorca Talayótica